Www Mona Berry No Stellenangebote Unternehmer Duesseldorf

The Vie Drink

Www Mona Berry No Stellenangebote Unternehmer Duesseldorf Enevista Ivan Tubau

Www Mona Berry No Stellenangebote Unternehmer Duesseldorf

6) i els d'homenatge a Sartre, Machado (el dels progres, no el dels esnobs) o Ungaretti.
Armand Cardona Torrandell va néixer a Barcelona el 29 de novembre de 1928. el seu pare i la seva mare eren mestres. Des dels quatre anys va viure a cavall  entre Barcelona i Vilanova i la Geltrú. Va tenir tres germans tots barons. El seu pare es deia Tomeu; la seva mare, Teresa, va viure amb ell a Vilanova fins que va morir, no fa pas gaire, amb més de 90 anys.
Cardona va fer estudis de professorat mercantil, ha cultivat la ceràmica, es solter t que jo sàpiga no té fills. Es home de moltes lectures, un dels pintors que més han llegit.
–Sembla que entre les teves lectures hi ha moltes obres de psicoanàlisi, Armand.
–Sí, evidentment, per una sèrie de raons la psicoanàlisi m'interessa. Conec Freud, conec Fromm, conec Ferenczi, conec tanta gent... Si véns un dia a la meva casa de Barcelona veuràs la biblioteca. I veuràs que tinc una quarta part dedicada a la psicoanàlisi. Però hi han tres quartes parts dedicades a poesia, a sociologia. No necessàriament la psicoanàlisi ho ha de ser tot entre les meves lectures.
–¿Quin efecte et fa que diguin que ets un dels pintors que més ha llegit?
–El Pla. EI Pla, quan estava al mas de Llofriu, el vaig anar a veure amb la meva mare. I quan ens van presentar i van dir que jo era un dels pintors més cultes del país, el Josep Pla, amb una planesa total, diu: "Això no significa res, perquè tots els pintors són uns burros". Així ho va dir.
–Tenia raó en Pla? Tots són burros excepte tu?
–No, no, penso que no. Penso que hi han lampistes que són intel·ligentíssims, no fotem: ¡i que fan llum! Són els xispes del teatre, són uns tios collonuts, collons, els lampistes. Et salven de qualsevol problema. EI Pla estava escrivint un llibre sobra Itàlia, llavors, i ho tenia tot posadet allà: la seva botelleta de whisky, la seva napolitana de cafè i la seva botelleta de vi rosat. I anava fotent un traguet i un altre traguet, i tots dos llegíem Ugo Foscolo, i llegíem Silvio Pellico i Giacomo Leopardi... Li vaig començar a parlar de tot això. Ai, pobre. Se li inflava la berrugueta que tenia aquí al front, em va començar a mirar amb atenció i em sembla que ja va canviar d'opinió sobre els pintors, he, he. Perquè al Pla li agradava molt Itàlia, i Itàlia per mi ha sigut una assignatura molt més important que la psicoanàlisi.
–¿Aquesta història d'amor teva amb Itàlia és només antiga o encara és actual? ¿Què et passa, a tu, amb Itàlia?
–Mira, Archibald MacLeish diu una cosa molt maca. Diu que el record de tot el que vivim s'impregna a les parets. Naturalment, a mi que m'agraden tant els decorats i tot això; el que em passa és que darrere de cada ciutat hi ha una dona, o el record d'una dona.

"L'amor és creació, no procreació"

 La dona, o el que en queda d'aquella dona, potser ja no t'hi espera, en aquella ciutat. Però el record de la dona sí.
–Tu has sigut home–de moltes dones al llarg de la teva vida, ¿oï?
–Tinc aquesta fortuna. És una cosa que haig d'agrair a la meva mare. Com que he sigut un fill de mare, no un fill de puta, la meva mare m'ha donat una gran potencialitat de llibertat. I ho he sigut, de lliure. I per això, per fortuna, hi ha hagut moltes dones a la meva vida.
–Alguns potser dirien que hi buscaves en totes elles la teva mare, a més a més de tenir–la, la teva pròpia mare.
–Bueno, escolta'm; si anem per aquí caurem en el Freud i en l'Èdip i en tot això. No ho crec, no, que busqués la meva mare en les altres dones. Amb això de la simbologia freudiana no convé passar–se.
–A propòsit de símbols, aquest puro apagat que portes, a més de símbol fàl·lic deu ser un acte de militància pro tabac, ara que hi ha guerra entre fumadors i no fumadors, ¿oi?
–No, de militància pro tabac, no. És un cas d'addicció oral total.
–Home, això de l'oralitat ens va bé per parlar de la infància, si et sembla. La teva fase oral devia ser a Vilanova...
–Vaig néixer al Guinardó, al carrer de l'Oblit; al carrer de l'Olvido, a vora de la plaça Sanllehy. Després, bueno, la meva mare em va portar a casa d'un germà seu, i després ens en vam anar a Sant Pau de l'Ordal. Vaig estar quatre anys a Sant Pau de l'Ordal. Porto encara la llum del Penedès als ulls. Aquella llum cernuda, tan maca, del Penedès. I llavors ens en vam anar a Vilanova, i Vilanova–Barcelona, Barcelona–Vilanova. Tot això et determinarà un dels motius de la meva pintura. Però el joc és no parlar de pintura, només de la vida personal.
–No et preocupis, pots parlar–ne: és evident que allò que un fa incideix sobre la seva vida personal.
–La meva mare va néixer a Cap de Creus, a Cadaqués. Però al faro de Cap de Creus. Al Josep Pla se li va tornar a inflar la berrugueta i va dir: "És un bon lloc per néixer". I el meu pare al faro que hi ha entre Eivissa i Formentera. L'Espalmador. Fills de farers, tots dos.
–I tots dos es van fer mestres, també.
–Es van conèixer al far del Llobregat, aquí. I llavors la meva mare va ingres yWww Mona Berry No Stellenangebote Unternehmer Duesseldorf Enevista Ivan Tubaun f Berry eWww Mona Berry No Stellenangebote Unternehmer Duesseldorf Enevista Ivan Tubauz r y y Vie s Berry q q Berry Berry